El documentalista Nicolas Philibert, Premi Especial del Brain Film Fest 2025

Autor d’una trilogia transformadora sobre la salut mental, recollirà el guardó el 12 de març, en la inauguració del festival dedicat al cervell.

Nicolas Philibert, mestre del cinema documental, rebrà el Premi especial Brain Film Fest 2025 el 12 de març a Barcelona, en la nit inaugural del 8è Brain Film Fest. Impulsat per la Fundació Pasqual Maragall i coorganitzat per Minimal Films, el certamen dedicat a explorar i promoure el coneixement del cervell celebrarà la seva vuitena edició del 12 al 16 de març al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). El premi d’aquesta edició reconeix una filmografia documental innovadora i compromesa amb la complexitat de la condició humana, i en concret la seva recent trilogia sobre els centres psiquiàtrics de París, una eina poderosa per a la desestigmatització de les malalties mentals i un nou abordatge sobre les cures.

“La seva mirada il·lumina des del respecte”, expliquen els directors del festival, Cristina Maragall, presidenta de la Fundació Pasqual Maragall, i el cineasta Albert Solé. “Amb aquesta mirada ha completat una innovadora trilogia sobre la malaltia mental, sèrie que es va iniciar el 2023 amb A l’Adamant, que continuà a principis de 2024 amb Averroès i Rosa Parks, i que ha tancat recentment amb la que serà la pel·lícula inaugural del Brain Film Fest 2025, La màquina d’escriure i altres fonts de molèsties”. A més de recollir el premi honorífic, Philibert participarà en col·loquis amb el públic després de la projecció al festival d’aquestes tres pel·lícules. El guardó, creat el 2022, s’atorga anualment a una persona relacionada amb el món de la cultura, que amb la seva obra hagi exercit una influència significativa en l’imaginari col·lectiu sobre les temàtiques del cervell. El 2023 va reconèixer la cineasta Isabel Coixet, el 2022, l’actriu Carme Elias, i en la passada edició va ser per a la cineasta xilena Maite Alberdi.

El cinema observacional de Nicolas Philibert

Després d’estudiar filosofia, Nicolas Philibert (Nancy, 1951) es va orientar cap al cinema i va treballar com a ajudant de direcció, debutant el 1978 amb La veu del seu amo (La voix de son maître). Després vindrien títols com Un animal, uns animals (Un animal, des animaux, 1994), El mínim imprescindible (La moindre des choses, 1996) o l’èxit Ser i tenir (Être et avoir, 2001), documental estrenat a Cannes sobre la connexió entre un professor rural i els seus alumnes, que es va convertir en un referent d’empatia i pedagogia, guanyant reconeixement internacional. Retorn a Normandia (Retour en Normandie, 2006), Nénette (2010) o La Maison de la Radio (2013) el van acabar de confirmar com un dels grans documentalistes europeus.

A l’Adamant (Sur l’Adamant, 2023) va ser filmada en un centre de dia atípic a París, instal·lat en una estructura flotant al Sena. La pel·lícula, guanyadora de l’Ós d’Or a la Berlinale, retrata un model d’atenció psiquiàtrica basat en el respecte i la col·laboració entre pacients i cuidadors, i inicia la seva trilogia sobre la salut mental. Des de llavors, ha completat el seu tríptic amb Averroès i Rosa Parks (2024), on cedeix la veu als malalts mentals i els cuidadors en un sistema de salut fràgil però resilient, i finalment amb La màquina d’escriure i altres fonts de molèsties (La machine à écrire et autres sources de tracas), testimoni d’una brigada d’assistència domiciliària que ajuda els pacients en els seus problemes quotidians, com ara la reparació d’una màquina d’escriure o un electrodomèstic. 

Des del 2002, s’han realitzat més de cent homenatges i retrospectives de les seves pel·lícules arreu del món, des de Londres (BFI) fins a Nova York (MoMA), Bombai, Calcuta, Damasc, Seül, Tòquio, Pequín, Xangai, Sydney, Melbourne, Moscou, Varsòvia, Zagreb, Berlín, Viena, Milà, Amsterdam, Hèlsinki, Vílnius, Copenhaguen, Edimburg, Barcelona, Madrid, Lisboa, Tessalònica, Tel Aviv, Ciutat de Mèxic, Bogotà, Santiago, Buenos Aires, São Paulo, Chicago, Berkeley, Harvard i Mont-real.