La superació de les pors inspira la vuitena edició del Brain Film Fest

Cinema, salut mental, neurociència en una quarantena de produccions i activitats sobre els misteris del cervell i l’ansietat contemporània

La vuitena edició del Brain Film Fest tindrà lloc entre del 12 al 16 de març al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB).  Amb la superació de les pors com a leitmotiv, el programa de més de quaranta produccions inclourà onze llargmetratges i vint-i-un curtmetratges en les dues seccions oficials competitives. Les taules rodones i tallers expandiran l’experiència cinematogràfica per explorar la por com a eina humana de superació i força motriu per al canvi. El Brain Film  Fest està impulsat per la Fundació Pasqual Maragall, i coorganitzat amb Minimal Films, amb la col·laboració de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología – Ministerio de Ciencia e Innovación.

El documentalista Nicolas Philibert, Premi Especial del Brain Film Fest 2025 i autor d’una trilogia transformadora sobre la salut mental rodada en centres psiquiàtrics de París, recollirà el guardó el 12 de març, en la inauguració del festival, on també es projectarà la seva última pel·lícula, La màquina d’escriure i altres fonts de problemes, punt final de la trilogia iniciada el 2023 amb A l’Adamant (Sur l’Adamant, 2023), guanyadora de l’Ós d’Or a la Berlinale, i continuada el 2024 amb Averroès i Rosa Parks, totes dues també presents a la programació.

L’angoixa, epifenomen del món contemporani

L’acceleració del món actual i les seves profundes desigualtats ens generen motius d’angoixa difícils de controlar. Enguany el Brain Film Fest vol aprofundir en els seus efectes amb cinc títols i diverses xerrades sobre els riscos de l’entorn digital, el patiment dels sensepapers, l’auge dels autoritarismes i l’impacte de l’ansietat en la vida professional. El primer d’aquests temes, la infodèmia, un terme que defineix la sobrecàrrega informativa del nostre entorn digital, l’aborda Rodrigo Cortés en clau de thriller i comèdia a Escape. Ho fa amb una “fugida d’Alcatraz” al revés: la història d’un home que, per a entrar a la presó, comet crims cada vegada més greus, sembrant la confusió al seu voltant. També parla dels riscos digitals el documental danès Can’t Feel Nothing, de David Borenstein i Mikkel Jersin, mostrant la insensibilitat en l’era de les xarxes socials, utilitzades per a la manipulació emocional de sentiments com l’ira, l’amor, la humiliació o el desig. Es podrà veure en una sessió especialment dissenyada per al públic neurodivergent.

La francesa Historia de Souleymane, de Boris Lojkine, arriba amb els Premis del Jurat i al millor actor en la Secció Oficial Un Certain Regard del Festival de Cannes, el Premi Fipresci de la crítica i guardons de l’Acadèmia europea i el Festival de Xixón. Basada en la dura vida real d’Abou Sangare, recull l’angoixa quotidiana d’un immigrant a París, i retrata aquesta mà d’obra indocumentada i invisible que, en terres i cultures alienes a la seva, manté en marxa la maquinària del nostre primer món. L’angoixa quotidiana l’experimenten també el grup de còmics americans que protagonitza Anxiety Club, de Wendy Lobel, un film que captura entre bastidors els seus esforços per superar l’ansietat i que tindrà la seva première internacional al Brain Film Fest. La projecció es complementa amb la taula Salut mental a escena: converses valentes sobre l’ansietat, amb la directora, la psicòloga Cristina García Pedrajas i el periodista Roger de Gràcia.

La producció britànica 2073, d’Asif Kapadia, és un dels experiments cinematogràfics més estimulants de l’any. Amb imatges d’arxiu i de ficció, ens presenta una distopia sobre amenaces molt reals, com la recessió democràtica, l’auge del neofeixisme, la catàstrofe climàtica o la intrusió de la tecnologia de vigilància. La projecció anirà acompanyada de la taula La psicologia del poder: atracció i manipulació en la política autoritària, amb el director de la pel·lícula i el periodista Manel Alias.

L’impacte de la memòria en la identitat, personal i col·lectiva

Familiar Touch, de Sarah Friedland, és un relat compromès amb una nova filosofia de les cures, que ens mostra la transició d’una dona octogenària amb Alzheimer a la vida en una residència assistida. En ella s’enfronta a la conflictiva relació amb si mateixa i els seus cuidadors, enmig dels seus canvis de memòria i identitat respecte a l’edat i els seus desitjos. També parla de memòria i identitat en primera persona la japonesa Great Absence, de Kei Chika-ura, reconeguda amb el Premi al millor actor al Festival de Sant Sebastià, una història emocionant sobre el temps i la fragilitat de la vida. Narra amb una profunda bellesa i amb les eines del thriller l’estrany retrobament entre un pare i un fill.

Una relació paternofilial és també la llavor de Bucarest, la memòria perduda, documental guardonat amb els premis Gaudí i Goya que el Brain Film Fest recupera enguany fora de competició amb motiu del 15è aniversari de la mort del polític Jordi Solé Tura. L’Albert Solé cerca les seves arrels per reconstruir la memòria, personal i alhora col·lectiva, del seu pare, en lluita contra l’Alzheimer en la recta final de la seva vida. Després de la projecció, el director dialogarà amb la periodista Carme Colomina. Un altre documental, Javier Cercas i l’impostor, de Catherine Bernstein, s’endinsa en la mentida que durant un quart de segle Enric Marco, veu dels deportats espanyols, va fer viure en la nostra memòria oficial, inventant-se un passat en els camps de concentració nazis i un pedigrí com a antifranquista. Serà presentat per primera vegada davant del públic, i comptarà amb la presència de la directora i l’escriptor Javier Cercas en el col·loqui posterior.

Els misteris del cervell

La relació entre els mecanismes del cervell i la narrativa cinematogràfica és també enguany un dels focus del festival. Les pel·lícules de terror ens atreuen perquè activen els circuits de la por en el cervell, alliberant adrenalina i dopamina, substàncies associades a l’excitació i el plaer, en un entorn segur. Amb la conferència Adrenalina al cinema, el doctor Jesús Porta Etessam, president de la Sociedad Española de Neurología, analitzarà aquesta experiència emocional, tan estimulant i addictiva.

A Desmontando un elefante, d’Aitor Echeverría, Emma Suárez i Natalia de Molina interpreten una mare i una filla en un procés de rehabilitació per un problema d’addicció. La projecció serà el punt de partida per una reflexió compartida per experts i protagonistes amb la taula Les addiccions en primer pla: quan el cinema descodifica el cervell addictiu. Comptarà amb el seu guionista, Pep Garrido; Javier Giner, autor de Yo, adicto; Montserrat Contel Guillamón, psicóloga; Oihan Iturbide, biòleg i fundador de Yonkibooks, i la periodista Flora Saura.

Al documental Ana Rosa, la directora Catalina Villar proposa un viatge a la història de la psiquiatria i descompon la seva pròpia memòria familiar, a partir del record de l’àvia paterna, una dona lobotomitzada en els anys cinquanta a Colòmbia. La intervenció quirúrgica, que afecta més dones que homes, és un dels exemples més cruels de la biopolítica del segle XX.

El festival també projectarà un capítol de la sèrie documental Hackers del cervell, un viatge a través de la cognició humana on, acompanyats del divulgador Luis Quevedo i de la mà de prestigiosos mags i científics, descobrirem els secrets que oculta la nostra ment. La projecció anirà acompanyada d’un col·loqui del director amb el doctor Jordi Camí, metge especialista en Farmacologia i director del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona.

Les petjades emocionals de l’amor, la maternitat i la mort

Morlaix, de Jaime Rosales, porta per títol el nom del poble de la Bretanya francesa on va ser rodada aquesta història d’un primer amor adolescent i la seva petjada emocional en l’edat adulta. La vuitena pel·lícula del cineasta arribarà a les sales el 14 de març i tindrà abans una preestrena al Teatre del CCCB en el marc del Brain Film Fest, amb un col·loqui posterior que comptarà amb la presència del director.

«La maternitat, en el seu moment de fragilitat, es pot explicar com una pel·lícula de por», proposa Mar Coll, directora del thriller de terror Salve Maria, una història impactant, inspirada en la novel·la de Katixa Agirre i reconeguda amb el Premi Gaudí al millor guió adaptat i el Premio Feroz a la millor pel·lícula dramàtica. La seva coguionista, Valentina Viso, conversarà amb el públic del festival després de la projecció. I, finalment, Polvo serán serà la pel·lícula de cloenda de la vuitena edició del Brain Film Fest el 16 de març. Guanyador de quatre Premis Gaudí, incloent-hi el de millor pel·lícula en llengua no catalana, el nou llargmetratge de Carlos Marques-Marcet pren la forma de tragicomèdia musical per a explorar les fronteres entre la vida i la mort, amb Ángela Molina i Alfredo Castro, banda sonora de Maria Arnal i coreografies de La Veronal.

Altres projeccions

El documental El método Farrer, d’Esther Morente, Vivir dos veces, de María Ripoll i una sessió de Can’t feel nothing conformen el programa per a escoles d’aquesta edició. Per al públic familiar, el Brain Film Fest programa la pel·lícula d’animació Sauvages, de Claude Barras, una història que convida a reflexionar sobre la importància de protegir la natura, i en el marc del Programa Alzheimer CCCB es podrà veure El mago de Oz, de Victor Fleming (1939).

Curtmetratges dins de la programació

El Brain Film Fest presenta una selecció d’excel·lents curmetratges que aborden temàtiques diverses i profundes. Entre les obres destacades es troben Pirsas, una història sobre el dol i la reconciliació; Cómo desaparecer completamente, una reflexió sobre l’existència en l’espai urbà; El Amoragaor, que explora la memòria i la identitat a través de la gastronomia; Instruccions per a ser un nen assenyat, una intrigant història de comportaments i aparences; Presencia, que revela l’experiència d’una dona amb mobilitat reduïda; 1500 KCAL, que aborda la influència de les xarxes socials en la nostra imatge; Dieter, un viatge fantàstic en la ment d’un escultor malalt; Por qué volvías cada verano, una denúncia de l’abús i el silenci familiar; Pena’s Special Hauling, sobre un camioner jubilat amb memòria en declivi; La niña tatuada, que reflexiona sobre el comportament dels pares i les seves implicacions; Vida o teatre, una història de reconciliació entre mare i filla; Escribiendo…, que explora les dificultats de criticar el treball d’un superior; Joel el bobo, una mirada crua sobre una relació familiar tòxica; ESA MUJER, que tracta de les relacions laborals i personals; Demà, que aborda la realitat de créixer amb un germà amb síndrome de Down; La Odisea, una interpretació moderna del viatge d’Ulisses; Jueves de Marzo, un relat de com un dia marca un canvi crucial; Stills Moving, una reflexió sobre la vida i la mort a través de l’art; O Estado de Alma, una història sobre la transformació física i emocional; A Mamá con Jamón, un relat de família i tradicions; i Com sempre, que explora la vida d’una artista davant la malaltia. Aquest any, el festival compta amb una gran varietat de propostes que exploren les relacions humanes, la identitat i les dificultats de la vida quotidiana.

El Brain Film Fest en ruta

Enguany, el festival porta part de la seva programació fora de Barcelona, amb activitats abans i després de les seves dates oficials. A Madrid, en col·laboració amb Fundació Telefònica, el festival realitzarà una sessió prèvia a la seva inauguració en l’Espai Telefónica de Madrid el 4 de març. En aquesta jornada es projectarà la pel·lícula en competició Can’t Feel Nothing, del director David Borenstein, seguida d’una taula rodona en la qual s’abordaran els problemes d’addiccions emocionals vinculades a les xarxes socials. També Sant Boi de Llobregat s’afegirà al Brain Film fest en ruta amb tres projeccions el divendres 21 de març al Parc Sanitari Sant Joan de Déu. Amb la voluntat d’obrir el parc a la ciutadania i desestigmatitzar la salut mental, l’auditori del recinte sanitari acollirà una sessió per escolars (El mètode Farrer) i dues sessions per al públic general (Anxiety Club i La historia de Souleymane), amb els seus respectius col·loquis.

Acció>Cinema col·labora en les projeccions d’Ana Rosa, La història de Souleymane i Salvatges. És una iniciativa impulsada per Catalunya Film Festivals, en col·laboració amb l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament del Departament d’Acció Exterior i Unió Europea i el Departament de Cultura, que promou l’audiovisual com a eina de construcció d’una ciutadania formada, crítica i mobilitzada per un món més just. Connectem el món de la cooperació amb el del cinema, el públic i la realitat, l’anàlisi crítica i l’acció. Perquè en un món global, les solucions són globals.